Tribut a Ricardo Tormo

El passat 7 de setembre va fer el 60 aniversari del naixement de Ricardo Tormo, un heroi autèntic, campió del món i home amb poca sort de tenir el talent que va tenir, viure l'època que va viure, tenir el fatídic accident que va patir i el tràgic final als 46 només anys per leucèmia. Un campió com els que queden pocs... o cap.

El documental dura una hora i deu minuts. Traieu temps d'on sigui per veure'l sencer. I si no, el poseu de fons, l'aneu sentint i el mireu quan surtin imatges perquè n'hi han moltes entrevistes, i tot molt interessant.

Surt molta gent parlant d'ell, dels seus començaments, la seva manera d'anar en moto, la seva personalitat, anècdotes gracioses i fets no tant graciosos... TOT.
Parlen els Nieto, Aspar, Jaume Alguersuari (Solo Moto), Javier Herrero (Motociclismo), Santi Rabasa (Derbi) i molts desl seus coneguts i mecànics.

Hi han pocs monogràfics sobre pilots pel que haig de dir que aquest sense cap dubte és el millor. Al final fins i tot un servidor es va emocionar.
Un document indispensable per tenir un mínim de cultura d'aquest esport i conèixer com va ser realment Ricardo Tormo.

Jo tenia 15 anys quan va passar lo del seu accident i ho recordo com si no fes tant. Ja tenia molta afició a les motos i amb aquest docu surten moltíssimes coses que jo no sabia. Val la pena, de veritat.

No aconsegueixo fer que surti el vídeo correctament, ni idea, així que us poso directament l'enllaç per a que el veieu.
És una mescla de valencià, català i castellà, s'entén tot.



Ara sí

Mireu-vos el vídeo, mariques !!

A una cursa que va guanyar no el trobaven per la roda de premsa i un amic va dir que anessin a buscar a algun pilot que s'hagués estampat que segur que li estaria arreglant la moto... i així va ser, allà estava.

Molt bo també el relat de quan corria amb Kreidler i després va córrer amb la Bultaco recuperada d'anys anteriors amb molta potència de menys i va guanyar el campionat contra Stefan Dörflinger amb Kreidler per caiguda intentant seguir-lo i baixa posterior.
Els hi va estar bé per com el van putejar.

Nieto parla del final de cursa més tancat que recorda amb ell al '82 en que van donar per guanyador a Nieto que va aixecar els braços abans, però després al vídeo no es podia saber qui havia guanyat. A aquella època encara no hi havia foto-finish.
Diu Nieto que a Crivillé-Doohan (0,005) encara es veia mig paquet de tabac, allà no, impossible.

Ehiiiiiiiiiiii mariquita, acaba de veure el post ara mateix (ja veus a quines hores vaig pel mon...) quan estigui una mica tranquil m´el miro per que ccrec que és un video per assaborir.

Moltes gràcies per penjar-lo.

Jo el vaig veure abans d'ahir, i és bonissim, vaja crack que era tot i que gairebé tot li va sortir al revés.